Preguntes freqüents
També pots posar-te en contacte amb mi des del Formulari de contacte.
Un reumatòleg és un metge especialitzat en el diagnòstic i tractament de malalties que afecten les articulacions, músculs, tendons i ossos. Les patologies més freqüents que atén el reumatòleg són l’artrosi, els dolors d’esquena, les tendinitis i l’osteoporosi.
Dins de les malalties inflamatòries o autoimmunes hi trobem diferents tipus d’artritis com la gota, la reumatoide o la psoriàsica, i malalties com l’esclerodèrmia, el lupus i les vasculitis. El meu objectiu és alleujar el dolor, millorar la mobilitat i la qualitat de vida dels pacients que acudeixen a la meva consulta.
El dolor mecànic afecta habitualment les articulacions, músculs o ossos. Sol empitjorar amb l’activitat física i al final del dia, i millorar o desaparèixer amb el repòs.
El dolor inflamatori sol estar associat a inflamació de les articulacions, músculs o teixits. Sovint pot presentar-se amb inflor, enrogiment i escalfor a la zona afectada. Acostuma a empitjorar amb el repòs i durant la nit, i fins i tot pot impedir el descans nocturn i despertar-nos. De vegades pot haver-hi dolor amb aquestes característiques sense inflamació aparent. Quan s’acompanya de rigidesa o entumiment al matí, cal descartar una malaltia inflamatòria o autoimmune.
El dolor neuropàtic és un tipus de dolor que sorgeix per dany o disfunció dels nervis. Sovint es descriu com una sensació de cremor, coïssor, formigueig, punxades “com una descàrrega elèctrica” o una sensibilitat augmentada o disminuïda a la zona afectada. Aquest tipus de dolor pot ser persistent o intermitent. És freqüent en persones amb diabetis o en pacients amb ciàtica per problemes de columna lumbar; tanmateix, també pot aparèixer si s’afecta un nervi del braç que depèn de la columna cervical o està comprimit al canell o al colze.
Molts pacients presenten un dolor que anomenem mixt. Per això és important acudir al reumatòleg per detectar la causa, o sovint les diferents causes, que estan provocant el dolor.
Cal acudir al reumatòleg infantil quan s’observa alguna articulació o dit inflat, vermell o calent. En nens més grans, quan el nen refereix dolor als dits, articulacions o a l’esquena sense cop o caiguda prèvia (en aquest cas cal acudir a l’ortopeda infantil).
Quan el nen és menor de 4–5 anys i no es queixa de dolor (els més petits sovint no saben explicar que els fa mal), quan no vol caminar, no vol utilitzar una mà o un braç i plora o està irritable als matins o durant la nit. Existeixen els dolors “de creixement”, però davant del dubte és millor acudir al reumatòleg.
És una condició en què els ossos es tornen més dèbils i porosos a causa d’una baixa densitat mineral òssia, cosa que augmenta el risc de fractures. És especialment freqüent en dones després de la menopausa, però pot afectar qualsevol edat i gènere.
S’ha de realitzar una densitometria a totes les dones en retirar-se la menstruació (inclòs quan és induïda) o a partir dels 50 anys.
En dones o homes quan hi ha mals hàbits com fumar o beure alcohol, dèficit sostingut de vitamina D, malalties hormonals com les de la tiroide o la diabetis, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria o autoimmune. Quan el pacient rep tractament habitual amb medicaments que empitjoren la qualitat i densitat de l’os (corticoides, alguns antiepilèptics, antidepressius, immunosupressors o tractaments oncològics) i quan hi ha antecedents d’osteoporosi a la família (sobretot si els familiars han presentat fractures de fèmur o vertebrals).
En nens i adolescents, quan apareixen fractures freqüents o inexplicables, quan existeixen malalties cròniques inflamatòries, autoimmunes o genètiques (malaltia celíaca, artritis, fibrosi quística) o trastorns hormonals. Igual que en els adults, quan és necessari un ús mantingut o crònic de medicaments que afecten la salut òssia i quan hi ha un trastorn de la conducta alimentària (anorèxia / bulímia).
És imprescindible aportar tota la prova al reumatòleg. S’ha posat de moda lliurar només l’informe, però cal valorar la prova completa amb els gràfics.
Són trastorns en què el sistema immunitari, que normalment ens protegeix d’agressors externs com les infeccions, pateix una alteració dels seus mecanismes de regulació i “ataca” les cèl·lules i teixits sans del propi cos. Això pot causar inflamació, dany als òrgans i diversos símptomes segons cada malaltia. Existeixen malalties autoimmunes de TOTS els òrgans del cos.
Actualment, no hi ha mesures definitives de prevenció d’aquestes malalties, ja que solen estar ocasionades per una combinació de factors genètics i del sistema immunitari que predisposen a patir-les, als quals s’hi afegeixen factors ambientals que poden tant desencadenar-les com empitjorar-les. No obstant això, mantenir un estil de vida saludable, evitar el consum de substàncies tòxiques, seguir una dieta equilibrada i antiinflamatòria, reduir l’estrès i potenciar un estat de salut mental òptim pot evitar o alentir-ne l’inici. Així mateix, en pacients amb malalties cròniques, aquestes mesures poden millorar significativament el dolor i la qualitat de vida.
Si tens antecedents familiars d’alguna malaltia autoimmune i et preocupa, pots consultar l’especialista per a un estudi i seguiment adequats. La detecció i el maneig precoços d’aquestes malalties són clau.
És un fenomen que es desencadena per temperatures fredes o emocions fortes, que causen espasmes vasculars. Aquests espasmes bloquegen el flux sanguini a les zones afectades (dits de mans i peus, però també nas i orelles) i provoquen un aspecte blanc/cèri i, si persisteix, blau/violaci. El principal símptoma és el dolor i, a mesura que l’espasme desapareix i es recupera la circulació a la zona, pot aparèixer formigueig.
Anomenem Síndrome de Raynaud al Raynaud que no s’associa a altres malalties (primari). Sempre que apareix un fenomen de Raynaud cal sol·licitar una analítica i una capil·laroscòpia per descartar possibles malalties associades (secundari).
La capil·laroscòpia és una prova indolora i innòcua que es realitza amb microscopi òptic observant els capil·lars del llit unguial al marge de la pell adjacent a l’ungla dels dits de les mans. Es recomana no fer-se la manicura, no manipular cutícules/pells ni estar en contacte amb productes abrasius (lleixiu, alcohol) 2–3 setmanes abans de la realització de la prova.
La responsable directa de la teva història clínica és la Dra. Mireia Castillo, com a professional mèdica autònoma. Això significa que ella és la titular de l’expedient mèdic que es genera durant la teva atenció i que està legalment obligada a custodiar-lo, protegir-ne la confidencialitat i garantir-ne la conservació.
Aquest dret està avalat per la legislació vigent i per una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sentència 3403/2024), que confirma que els metges que exerceixen per compte propi són responsables de la gestió de les dades clíniques dels seus pacients.
Si necessites accedir a la teva història clínica o fer qualsevol consulta sobre les teves dades, pots sol·licitar-ho directament a través dels canals de contacte disponibles en aquesta web. Per a més informació, consulta la nostra clàusula sobre historials clínics.
